Document clau

-INTERIOR D'UN VOLCÀ SUBMARÍ

A partir de l'esquema d'un volcà submarí comprovem que de l'interior de l'escorça sorgeixen partícules de pirita, aquestes, són formades a partir d'una reacció química on intervenen els bacteris desprenent energia. Aquests mateixos aprofitaran l'energia per viure. El procés s'anomena quimiosíntesi.
Cal dir que també existeixen altres éssers microscòpics que s'alimenten dels bacteris.

-COM SABEM QUE NO HI HAVIA OXIGEN?

A partir d'una roca que conté ferro pirita comprovem que aquest mineral no presenta el mateix aspecte a les dues capes; la més antiga brilla, la més moderna està oxidada. Per tant, d'aquesta manera, sabem en quin moment va aparèixer l'oxigen dissolt a l'aigua, el qual poc a poc passaria a l'atmosfera.

Definició de Radiogènic.

Dins dels elements radioactius trobem que el nucli dels seus àtoms són inestables, per la qual cosa es desintegren lentament. Aquesta descomposició es produeix a una velocitat constantm i s'hi generen altres elements anomenats radiogènics. Com més temps hagi passat des de la formació del mineral, menys elements radioactius i més de radiogènics, contindrà.

Oligoelements

·Els oligoelements són substàncies químiques que es troben en petites quantitats al organisme per a intervenir al seu metabolisme. Com per exemple, Fe, Se, K, Na, S...

Algunes funcions:

-Ferro (Fe): Nodreix el sistema immunològic, constitueix a l'hemoglobina de la sang.

-Magnesi (Mn): Juga un paper important en les funcions reproductores i és necessari per als ossos.

-Zinc (Zn): Intervé en el funcionament de certes hormones i té un important paper en el creixement, la producció d'insulina, les funcions psicològiques, la formació d'espermatozoides i la defensa del sistema immunitari.

-Silici (Si): Augmenta l'elasticitat i resistència dels ossos, prevé l'arteriosclerosi, retarda l'envelliment i equilibra el sistema nerviós.

-Seleni (Se): Protegeix a totes les cèl·lules de l'organisme contra l'oxidació que produeixen els radicals lliures.

El Núcleo

Primera part:

Ens trobem amb que el món està patint canvis al seu interior; el nucli intern s'ha aturat. Per això, les forçes armades decideixen reunir als millors científics de tot el planeta ja que un d'ells ha proposat la teoria de "la fí del món". Els hi queda un marge de temps de dos mesos, ja que algunes conseqüències notables per la situació en la que es troben s'estàn començant a manifestar.

Tenen un plà, consisteix en poder arribar a l'interior de la Terra per aconseguir que el seu nucli torni a girar. Han de portar la missió en secret per no generar escàndol i fins al moment estan creant la màquina que els transportarà fins al seu objectiu i, a la vegada, assajeran per mitjà de simulacres el que hauràn de fer, ja que el mínim error comportaria que la Terra acabés sent un gegant vermell.

Segona part:

Finalment, comproven que els esdeveniments s'estàn accelerant i han d'actuar amb rapidesa abans de que sigui massa tard, ja que fins i tot la població s'està adonant de que alguna cosa al planeta no va bé.

Així que sis especialitzats formen la tripulació de la nau. Al principi tenen alguns problemes per summergir-se al mar i voler travessar al mantell superior, tot i que segueixen tenint dificultats als pròxims nivells segueixen avançant, això sí, sense dues de les persones que viatjaven a la nau, ja que moren.

Al arribar al nucli s'adonen de que la densitat és més baixa del que s'esperaven i hauran de donar per perduda la missió, tot i que els científics ideen un plà per no rendir-se.

Part final:

A la fí, troben la solució; hauran de deixar caure algunes parts de la nau sobre el nucli. Ja porten 48 hores a 2600 km sota terra i el temps s'acava, així que es donen pressa per poder dur a terme el plà. En l'intent moren els experts que quedaven exceptuant la pilot i el científic que donava classes a l'universitat, els quals aconsegueixen amb èxit salvar la Terra i tornar a casa.

EL COS HUMÀ

El cos humà necessita com a mínim  mig litre d'aigua al dia. També sabem que en tota la seva vida consumirà unes 30 tonelades de menjar aproximadament. L'esquelet, la base escencial del cos, es constitueix per 206  òssos rígids, en el cas del fèmur per exemple, que rendirà més al ser dur i lleuger, així com les cèl•lules remodelen constantment l'esquelet lleugerament per millorar-lo. Com a curiositat, Gustave Eiffel va fer la torre de París basant-se en aquest òs, afegint el ferro just i necessari.

L'exercici és un sector important que millora l'esquelet, al contrari que conduir un cotxe, que en aquest cas el debilitaria.

El cos no només es compón per òssos, la pell també és un component imprescindible que impedeix fets com que l'aigua s'escapi o que les cèl•lules malignes entrin. Com a característiques destaquem que és flexible (en les dones, gràcies a una hormona encara més), és fixa, robusta a causa de les cèl•lules de colagen i també és capaç de regenerar-se. La pell que observem a simple vista està formada per cèl•lules mortes.

Llavors, entren en joc els sentits, els que són capaços de mantenir l'equilibri:
Els ulls, que en l'interior del cervell contenen un sac on una mena de cristalls amb gelatina, quan s'inclinen, emeten ones de donen informació de cap a quina direcció s'incorpora el cos.
La gravetat desorienta, per exemple, als astronautes. Ja que els sentits a l'espai no actuen com habitualment. Sobretot l'oïda.

El tacte, en especial la mà, és una peça de ingenieria única; ha evolucionat, és versàtil y capaç de fer moltes accions diferents.
L'oïda, es la que emet ones sonores, així provocant que el timpà vibri  i ens arribi el so al cervell.
El gust, conté unes plaques gustatives que diferencien el dolç, el salat i l'àcid.
L'olfacte, és capaç de registrar fins a 10.000 olors diferents gràcies a que les cèl•lules olfactives tenen uns receptors que produeixen impulssos elèctrics al cervell.
La vista, que té un major espai en el cervell que la resta i la imatge que veu passa a la retina, després al nervi òptic fins arribar al cervell. Aquesta imatge ens determinarà informació com el color, la forma...