HOME

Fa 4.000 milions d'anys el nostre planeta, la Terra, es va formar gràcies al Big-Bang. Però, no va ser fins fa 200.000 anys que va sorgir l'Homo sapiens, el nostre avantpassat. 

Al principi, tot era un caos, de fet, encara conservem volcans submarins, abundants en aquell moment. Aquesta etapa es va tancar ja que la distància del Sol amb la Terra era òptima y equilibrada per a que sorgís vida.
Certs organismes van eliminar el Carboni de la Terra permetint la vida i donant pas a l'Oxigen. També ens trobem amb el curs de l'aigua que es repeteix continuament en diferents ambients i estats, al igual que també hi podem trobar-hi vida aqüàtica. El nostre planeta presenta moltes curiositats; com per exemple, que l'aigua del mar és salada perquè l'aigua dels rius s'ha endut els minerals fins allà o que les taques verdes del mar presenten oxigen de l'aire, on habiten les algues. Ja que l'aigua i l'oxigen són inseperables, més ben dit, el motor de la vida.
Extranyament, només coneixem la sèptima part de les espècies de la nostra Terra. La matèria viva encara és un misteri, es creen famílies unides per costums de generació en generació. En el cas dels animals, alguns s'han adaptat, en d'altres, l'ambient s'ha adaptat a ells. També sabem que totes les espècies tenen un paper i un lloc a la vida, no n'hi ha cap d'inútil.
L'Homo sapiens, en canvi, és l'ésser que pensa i és capaç de canviar la del medi i dominar-lo. Aquest, és capaç de pescar i caçar, avantatge que el faria evolucionar. Tot i l'avanç actual, hi ha una quarta part de la població que encara viu com fa 6.000 anys, els anomenats indígenes. Aquestes persones tenen una esperança de vida curta, educació escassa i una tasca dura. 
Es ben cert que l'animal, al tenir capacitats que nosaltres no tenim, va ajudar a l'home a descubrir nous territoris. Un altre gran descobriment fou l'agricultura, exercida des de fa 10.000 anys al adaptar-nos i aprofitar el camp per ser una gran font d'alimentació, de fet, encara és el primer ofici de la Terra i depén de la seva existéncia la supervivència de l'humanitat. 
Tot això que trobem tant natural, també ha patit algunes alteracions, com per exemple, l'utilització dels pesticides; bons a l'agricultura però alhora tòxics per a l'aire, el mar i la terra. Abans, només ens abastavem de matèria orgànica, els fems, per a la fertilitat de la matèria natural.
Un altre fet a destacar és l'exisència del petroli, el qual en 50 anys ha modificat la Terra més que mai, per exemple, en un poble de pescadors s'han construit 3.000 torres i rascacels on fa 40 anys no era res més que un poble de pescadors. El màxim explotador del petroli és Nova York, de fet, EEUU va ser el primer en treure-li rendiment.
Veiem que com més desarrollat estigui el país, s'hi consumirà més carn, alimentada per cereals concentrats el que provocarà grans tonelades.
A Los Ángeles, el número de cotxes (símbol de benestar i progrés), és aproximadament equivalent al nombre d'habitants i la vida és més nocturna que diürna.
Com podem comprovar, cada cop s'exploten més els recursos, així com al 1950 els sectors industrials es van multiplicar.
Un clar exemple de l'explotació és Dubai, la ciutat més luxosa i que més diners té gràcies al petroli. Com diuen al documental, "on el que és impossible és possible".

Com a conclusió, cal adonar-nos que estem esgotant el que la naturalesa ens ofereix, i que com tot, algún dia  s'acavarà i per tant en cal tenir cura si no volem un final catastròfic.

Visió personal sobre la Terra d'aquí 50 anys.

Personalment, crec que viurem en un món predominat per la tecnologia (si no ho està ja), la natura cada cop es respectarà menys, la qual cosa provocarà graus elevats de contaminació que ajudaran al perjudici del nostre planeta. Els canvis atmosfèrics s'elevaran i segurament continuem en un món capitalista on el més important és l'explotació de recursos naturals o perjudicials. 
Per unaltre banda, crec que potser aquests futurs canvis conscienciaran a la societat de que al cap i a la fí és el nostre habitat el que ens envolta i que poc a poc l'estem fent mal bé, i que, per tant, cal practicar petites costums com reciclar, estalviar en transport... per aconseguir que aquest problema no vagi més enllà.

Document clau

-INTERIOR D'UN VOLCÀ SUBMARÍ

A partir de l'esquema d'un volcà submarí comprovem que de l'interior de l'escorça sorgeixen partícules de pirita, aquestes, són formades a partir d'una reacció química on intervenen els bacteris desprenent energia. Aquests mateixos aprofitaran l'energia per viure. El procés s'anomena quimiosíntesi.
Cal dir que també existeixen altres éssers microscòpics que s'alimenten dels bacteris.

-COM SABEM QUE NO HI HAVIA OXIGEN?

A partir d'una roca que conté ferro pirita comprovem que aquest mineral no presenta el mateix aspecte a les dues capes; la més antiga brilla, la més moderna està oxidada. Per tant, d'aquesta manera, sabem en quin moment va aparèixer l'oxigen dissolt a l'aigua, el qual poc a poc passaria a l'atmosfera.

Definició de Radiogènic.

Dins dels elements radioactius trobem que el nucli dels seus àtoms són inestables, per la qual cosa es desintegren lentament. Aquesta descomposició es produeix a una velocitat constantm i s'hi generen altres elements anomenats radiogènics. Com més temps hagi passat des de la formació del mineral, menys elements radioactius i més de radiogènics, contindrà.

Oligoelements

·Els oligoelements són substàncies químiques que es troben en petites quantitats al organisme per a intervenir al seu metabolisme. Com per exemple, Fe, Se, K, Na, S...

Algunes funcions:

-Ferro (Fe): Nodreix el sistema immunològic, constitueix a l'hemoglobina de la sang.

-Magnesi (Mn): Juga un paper important en les funcions reproductores i és necessari per als ossos.

-Zinc (Zn): Intervé en el funcionament de certes hormones i té un important paper en el creixement, la producció d'insulina, les funcions psicològiques, la formació d'espermatozoides i la defensa del sistema immunitari.

-Silici (Si): Augmenta l'elasticitat i resistència dels ossos, prevé l'arteriosclerosi, retarda l'envelliment i equilibra el sistema nerviós.

-Seleni (Se): Protegeix a totes les cèl·lules de l'organisme contra l'oxidació que produeixen els radicals lliures.

El Núcleo

Primera part:

Ens trobem amb que el món està patint canvis al seu interior; el nucli intern s'ha aturat. Per això, les forçes armades decideixen reunir als millors científics de tot el planeta ja que un d'ells ha proposat la teoria de "la fí del món". Els hi queda un marge de temps de dos mesos, ja que algunes conseqüències notables per la situació en la que es troben s'estàn començant a manifestar.

Tenen un plà, consisteix en poder arribar a l'interior de la Terra per aconseguir que el seu nucli torni a girar. Han de portar la missió en secret per no generar escàndol i fins al moment estan creant la màquina que els transportarà fins al seu objectiu i, a la vegada, assajeran per mitjà de simulacres el que hauràn de fer, ja que el mínim error comportaria que la Terra acabés sent un gegant vermell.

Segona part:

Finalment, comproven que els esdeveniments s'estàn accelerant i han d'actuar amb rapidesa abans de que sigui massa tard, ja que fins i tot la població s'està adonant de que alguna cosa al planeta no va bé.

Així que sis especialitzats formen la tripulació de la nau. Al principi tenen alguns problemes per summergir-se al mar i voler travessar al mantell superior, tot i que segueixen tenint dificultats als pròxims nivells segueixen avançant, això sí, sense dues de les persones que viatjaven a la nau, ja que moren.

Al arribar al nucli s'adonen de que la densitat és més baixa del que s'esperaven i hauran de donar per perduda la missió, tot i que els científics ideen un plà per no rendir-se.

Part final:

A la fí, troben la solució; hauran de deixar caure algunes parts de la nau sobre el nucli. Ja porten 48 hores a 2600 km sota terra i el temps s'acava, així que es donen pressa per poder dur a terme el plà. En l'intent moren els experts que quedaven exceptuant la pilot i el científic que donava classes a l'universitat, els quals aconsegueixen amb èxit salvar la Terra i tornar a casa.

EL COS HUMÀ

El cos humà necessita com a mínim  mig litre d'aigua al dia. També sabem que en tota la seva vida consumirà unes 30 tonelades de menjar aproximadament. L'esquelet, la base escencial del cos, es constitueix per 206  òssos rígids, en el cas del fèmur per exemple, que rendirà més al ser dur i lleuger, així com les cèl•lules remodelen constantment l'esquelet lleugerament per millorar-lo. Com a curiositat, Gustave Eiffel va fer la torre de París basant-se en aquest òs, afegint el ferro just i necessari.

L'exercici és un sector important que millora l'esquelet, al contrari que conduir un cotxe, que en aquest cas el debilitaria.

El cos no només es compón per òssos, la pell també és un component imprescindible que impedeix fets com que l'aigua s'escapi o que les cèl•lules malignes entrin. Com a característiques destaquem que és flexible (en les dones, gràcies a una hormona encara més), és fixa, robusta a causa de les cèl•lules de colagen i també és capaç de regenerar-se. La pell que observem a simple vista està formada per cèl•lules mortes.

Llavors, entren en joc els sentits, els que són capaços de mantenir l'equilibri:
Els ulls, que en l'interior del cervell contenen un sac on una mena de cristalls amb gelatina, quan s'inclinen, emeten ones de donen informació de cap a quina direcció s'incorpora el cos.
La gravetat desorienta, per exemple, als astronautes. Ja que els sentits a l'espai no actuen com habitualment. Sobretot l'oïda.

El tacte, en especial la mà, és una peça de ingenieria única; ha evolucionat, és versàtil y capaç de fer moltes accions diferents.
L'oïda, es la que emet ones sonores, així provocant que el timpà vibri  i ens arribi el so al cervell.
El gust, conté unes plaques gustatives que diferencien el dolç, el salat i l'àcid.
L'olfacte, és capaç de registrar fins a 10.000 olors diferents gràcies a que les cèl•lules olfactives tenen uns receptors que produeixen impulssos elèctrics al cervell.
La vista, que té un major espai en el cervell que la resta i la imatge que veu passa a la retina, després al nervi òptic fins arribar al cervell. Aquesta imatge ens determinarà informació com el color, la forma...